El Delta de l’Ebre és un dels destins ornitològics més importants de la mediterrània i del Sud d’Europa. Té una especial importància durant els períodes migratoris, donada la seva posició estratègica per als ocells, que tant a la primavera com a la tardor utilitzen les amplies zones humides del Delta de l’Ebre per a fer una aturada durant el seu llarg viatge.



A l’hivern, son moltes les espècies que trien les tranquil·les aigües dels aiguamolls com a quarter d’hivernada, especialment limícoles, convertint el Delta de l’Ebre en el millor destí de visita ornitològica des d’el mes d’octubre fins quasi finals del mes de març.



No podem, però, oblidar les espècies residents amb ocells tan importants com el picampall (Emberiza schoeniclus whitherby), una sub-espècie molt poc abundant, i que té la seva major colònia de cria a nivell mundial al Delta de l’Ebre.



També cal tindré en compte altres espècies de rellevància per als visitants centre i nord europeus com el Rossinyol Bord (Cetta cetti) o la Gavina corsa (larus audouinii).



A part de l’interès ornitològic, el Delta de l’Ebre deleita als seus visitants amb unes transformacions del paissatge, que es repeteixen any rere any en funció de la temporada del cultiu dels grans camps d’arròs . Tot comença amb una imatge emmirallada pel reflex d’una basta superfície d’aigua que cobreix quasi tot el Delta de l’Ebre. Es tracta de la preparació dels incomptables camps d’arròs que es preparen a la primavera per a la plantació de l’arròs. A l’estiu, el color verd dels brots tendres dels milions de plantes d’arròs, li donen vitalitat i alegria a un Delta que es converteix en un emplaçament ideal per a la cria de moltes espècies d’ocells aquàtiques. Poc desprès, a finals de l’estiu el color del Delta és daurat gràcies a les espigues madures dels arrossals, fins que aquestes es recolleixen, deixant un paisatge en un bucòlic color marro fruit dels camps erms llaurats que descansen fins la propera temporada. I de nou, tornar a començar.